Articles
L'Enric Torreguitart, responsable del canal Patriota Català TV, ha entrevistat En Jordi Bilbeny aquest dijous des de les 7 del vespre a les 9 de la nit. L'entrevista ha estat enregistrada en videu pel canal Youtube i tot seguit us l'oferim. Comença al minut 1:07. En Bilbeny hi fa un repàs de les seves recerques i les de l'Institut Nova Història, de les reaccions viscerals que aquestes han despertat entre part de la gent i en l'àmbit acadèmic i ens fa cinc cèntims dels seus projectes a curt i a mitjà termini.
»
 5539
 |
En l'article que avui ha publicat l'Agustí Colomines a «El Nacional.cat», aquest fa unes reflexions sobre la història molt anàlogues a les que defensa l'Institut Nova Història. La història no es fa, sinó que es refà, perquè l’evolució de la societat, de vegades lligada a les “descobertes” documentals i d’altres a la reinterpretació del que ja es coneixia, permet que la historiografia avanci en benefici del coneixement històric. Així, totes les històries són problemàtiques, de la mateixa manera que totes les històries tenen episodis mistificats pels intèrprets. Els vencedors, els que dominen l’estat, reinterpreten els fets per justificar la nova realitat.
»
|
3360
|
La Reina Joana, filla dels Reis Catòlics, va fer capitulacions amb En Gabriel Socarrats per anar a descobrir la mítica illa de Sant Borondó, Gabriel Socarrats era un potent armador de Barcelona, fill d’una família de llarga tradició en el comerç marítim. Els seus pares van formar part de les elits urbanes de Barcelona i van ser partidaris de la Generalitat en la guerra civil de 1462-1472. Ara bé, la història oficial diu que Joana no va ser mai reina de la Corona catalanoaragonesa. Article d'En Marc Pons al Nacional.cat.
»
|
4247
|
Aquest 31 d'octubre ha traspassat l'empresari Jordi Guimet i Portillo, un entusiasta seguidor de la trajectòria intel·lectual d'En Jordi Bilbeny i de l'Institut Nova Història. Descansi en pau.
»
|
3059
|
L'Andreu Marfull va fer una conferència a Mèxic sobre l'apel·lació a les Nacions Unides de l'any 1945, que van presentar els catalans d'Amèrica. Ens n'ha fet un resum. Considera molt rellevant la història que hi ha amagada darrera. És rellevant perquè aquests catalans hi estaven legitimats i van demanar que Catalunya exercís el dret a l'autodeterminació, però van ser desautoritzats per ERC, En Tarradellas i el republicanisme espanyol, I tot això no ho sabíem. Tampoc sabíem que aquells catalans van col·laborar amb els Aliats per vèncer el nazi-feixisme, i havien intercedit per alliberar En Tarradellas, que havia estat detingut per la Gestapo. Per què? Podeu visionar al final d'aquest article el videu de l'exposició.
»
|
3727
|
| ARTICLES » 31-10-2021 |
Videu sobre la presentació d'«El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV»
Us oferim el videu amb què Sidillà Edicions va gravar la presentació, a la llibreria Jaimes de Barcelona el 28 d'octubre de 2021, del llibre 'El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV' d'Alan Ryder. Hi participen En Flocel Sabaté i l'Enric Vila.
»
|
3212
|
La història del Caganer comença al segle XVII? O comença molt abans, segles abans, però un tabú relacionat amb els excrements i amb una forma de religiositat precristiana, ha mirat de silenciar-lo conscientment durant generacions? Article d'En Jordi Bilbeny.
»
|
2663
|
Anscari M. Mundó va defensar que el nom original de la nostra nació és «Catalaunia» i no pas «Catalunya», en una referència directa als gals «catalauni», descrits pels cronistes romans, i en coherència amb als textos medievals més antics que ja esmenten el terme referint-se als territoris peninsulars. Article publicat aquest 24 d'octubre al blog 'Història Usurpada'.
»
|
3293
|
L’autor, José R. Sanchís Muñoz, enumera, citant les fonts más serioses, les raons que expliquen la voluntat d’atribuir al Descobridor la nacionalitat genovesa. Les refuta d’una en una i s'apropa a les tesis d'En Jordi Bilbeny, que cita diverses vegades. Hem mantingut la versió original castellana de l’article, que va aparèixer ahir a ‘Gaceta mercantil.com’.
»
|
14412
|
A l'octubre de l’any 741 va morir el rei Carles Martell, el fundador de la nissaga reial carolíngia. Va aconseguir aturar la invasió dels àrabs i de seguida va recuperar territori fins a la frontera entre el Llenguadoc i la Catalunya Nord, la qual cosa seria el primer pas per recuperar la resta del territori català. Va ser anomenat 'martell' per la seva contundència en el camp de batalla. Article d'En Marc Pons a el Nacional.cat d'aquest divendres 22 d'octubre.
»
|
3879
|
Com ja saben els lectors i lectores de l'Institut Nova Història —car hi hem dedicat força articles—, la Taula de Canvi barcelonina va ser el primer banc públic d'Europa a començaments del segle XV. La paraula 'banc', 'bank', 'banco' etc. que trobem en molts idiomes, prové de la paraula catalana 'banca', mot que es refereix al banc per seure al costat de la Taula de Canvi i fer operacions monetàries. En el videu que trobareu aquí dessota, En Jordi Portabella ens explica això i d'altres coses —com la creació de la pesseta—. El videu dura només sis minuts i pertany a la col·lecció 'Històries de Can Fanga'. Va ser publicat el 5 de juny del 2014.
»
|
5203
|
En Joanjo Albinyana ens ha fet arribar un resum de la conferència que va impartir a Montblanc el 2 d’agost d’enguany en el marc de la 8a Universitat Nova Història. Ha trobat evidències segons les quals la dinastia Trastàmara s’hauria originat a la Nació Catalana. Concretament al castell de Tamarit, a tocar de Tarragona.
»
|
6035
|
En Lluís Roldan ens avança una part del primer capítol d'un llibre que publicarà per Nadal. En Roldan, partint de tesis d’historiadors aragonesos, mira de demostrar que el fet de denominar «Corona d’Aragó» l’entitat política medieval formada per Catalunya i l'Aragó podria resultar inapropiat, si tenim en compte que el pes polític d’aquella «Corona» se sustentava abans en la nació catalana que en l’aragonesa.
»
|
5664
|
Als terrenys de Radio Liberty hi ha restes d'estructures que podrien pertànyer a l'antiga vila marinera i al seu port. El Cercle Català d'Història ha sol·licitat a la Generalitat la protecció de les restes arqueològiques. Reproduïm un antic article que En Jordi Camps i Linnell va redactar el 28 d'agost del 2014 per al diari El Punt-Avui+.
»
|
3729
|
Elionor d'Arborea (1340-1404) és una de les figures mítiques de Sardenya. En l’imaginari col·lectiu dels sards representa la unitat nacional pel seu intent d’unir els quatre regnes medievals contra la dominació catalanoaragonesa. Bo i així, Elionor va néixer a Molins de Rei. La casa d'Arborea té les arrels a la Garrotxa. Article d'En Martí Crespo a Vilaweb, publicat el 30 d'abril d'enguany.
»
|
3782
|
Un antic article que En Jordi Bilbeny va publicar al diari El Punt, dissabte 28 d'agost del 2004. Gira a l'entorn de la incapacitat de certs historiadors d'acceptar els nous estudis sobre la catalanitat d'En Colom. Un article antic que continua sent actual encara avui mateix.
»
|
4708
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]  Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]  Podia ser que un nen, criat al camp, sense contacte amb cap centre de coneixement tècnic, fos un dels enginyers i...[+]  Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
| 1. | Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà | |
| 2. | Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició | |
| 3. | La fòrmula valenciana de la Coca-cola |
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube