Crea el teu compte
Accedeix
"La intel·liència és la capacitat de canviar d'opinió quan se't presenta informació precisa que contradiu les teves creences"
Vala Afshar

Articles


Com pot ser que el filòsof Suárez, havent rebut formació en un context social i cultural sense democràcia —el Regne de Castella—, pugui jugar un paper tant important en la història del pensament polític en proposar una base conceptual feta de principis democràtics com els drets universals de l’home o el dret a l’autodeterminació dels pobles? És que potser provenia de Catalunya i s'havia abeurat de la filosofia parlamentària a partir de la qual estava conformada la Nació Catalana? Article de l'Albert Maurici.


»

3669

Catalans del Principat i valencians es van apoderar del Penyal de Gibraltar i el van defensar durant la Guerra de Successió. D'altres hi van establir una companyia comercial per operar directament amb Amèrica. Posteriorment va ser repoblada per menorquins, els descendents dels quals encara hi viuen. Article molt complet de l'Ignasi Dies Moratilla per a la revista digital 'Petjada Catalana'.


»

4129

Us oferim el videu que reprodueix la presentació, a Santa Coloma de Queralt el dia 15 de juliol d'enguany, del llibre 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana'. Hi van intervenir En Ramon Mullerat, batlle de Santa Coloma de Queralt; En Biel Ferrer, filòleg i professor de Llengua i Literatura Catalana a l'Institut Gabriel Ferrater de Reus i, finalment En Jordi Bilbeny, escriptor i investigador.


»

3802

Recuperem un antic article d'En Carles Camp que està penjat al web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. Va dedicat al noble català Ponç Guerau de Cabrera, que es va instal·lar a la Castella i Lleó d'Alfons VII, i hi va exercir un paper primordial. Després del rei, en va ser la personalitat més poderosa.


»

5989

La Nuri Esteve va assistir a la presentació del llibre 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana', que es va esdevenir a la vila de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) el 15 de juliol i en va fer un article a la revista 'La Segarra' -que no té versió digital- del juliol/agost d'enguany. El reproduïm a continuació per la seva força i valentia.


»

6302

En Marc Pons ha entrevistat Na Coral Cuadrada, que és professora de la Universitat Rovira i Virgili i és especialista en comerç medieval. Esta fent recerca sobre la companyia marítima Torralba (segle XV). Colom és el resultat d’una transmissió de coneixements que s’inicia segles abans al sector marítim occidental de la Mediterrània: Barcelona, Gènova, Pisa, Nàpols, València... i en el context de l'expansió marítima de companyies comercials catalanes cap a l'Atlàntic (Canàries i l'Anglaterra).


»

5151

En Juli Cuéllar també va participar a la taula rodona que l'Institut Nova Història va organitzar dimarts 3 d'agost sota el títol "Recuperar el passat per guanyar el futur" en el marc de la 8a Universitat Nova Història. Us en transcrivim els mots, els quals també es poden trobar al web 'llibertat.cat'. A la taula hi van prendre part també N'Elisenda Sala, En Ramon Faura i Na Pilar Calçada, que va presentar i moderar l'acte.


»

3290

Un funcionari d’Ourense i historiador 'amateur' revela en un llibre l'existència de mig miler de catalans en camps de concentració feixistes que havien estat oblidats. La seva obra ha estat qualificada d’ "impressionant" per l'hispanista Paul Preston. Article d’En Pol Pareja a ‘el diario.es’ d’aquest 28 d’agost.


»

4951

Els catalans van ensenyar a navegar els anglesos i a fundar companyies comercials. Eren unes nissagues que recollien la millor tradició de les velles companyies marítimes catalanes dels segles XIII, XIV i XV (les que van operar a l’aixopluc del Consolat de Mar i de la Casa de la Llotja) i que havien convertit la Corona catalanoaragonesa -i més concretament Catalunya- en una primeríssima potència comercial a la Mediterrània de la baixa edat mitjana. Per exemple la família tortosina Cordell. En Marc Pons ho ha explicat a 'El Nacional.cat' i l''INH ho ha recollit.


»

6437

L’Institut Nova Història publica una nota de resposta adreçada al senyor Jordi Cos arran d’un article seu que nosaltres vam reproduir.


»

4292

En Bel·lònides ha resseguit, en el seu blog 'La història usurpada', com el mot català 'manyoc' o 'manyoca' ha anat arrelant en idiomes com ara el portugués, el francès, l'anglès, el llatí i en algunes llengües nadiues americanes de Puerto Rico, Veneçuela, Brasil i la Guaiana francesa. Ha esdevingut un sinònim de 'mandioca '(neologisme creat, precisament, a partir de ''manyoca'). Sembla que els primers descobridors catalans d'Amèrica el devien utilitzar per anomenar originalment aquest vegetal. L'autor de l'article aporta dades significatives segons les quals l'extensió d'aquest mot a Amèrica és una altra prova de la persistent -ì obviada- presència dels catalans i la seva llengua en aquest continent.


»

8071

N'Ann-Dannielle Tersol ha participat en una ruta colombina que ha organitzat En Jordi Bilbeny i ens ha fet arribar, en llengua anglesa i en català, les seves impressions.


»

4242

A la rondalla d’En Patufet acabem de veure la implicació directa entre un ritual d’iniciació, el bou i els excrements. Article d'En Jordi Bilbeny que ha estat extret del seu blog personal.


»

4030

Conferència d'En Jordi Àlvarez pronunciada diumenge 1 d'agost en el marc de la 8a universitat Nova Història. ¿Els magnats del petroli Rockefeller procedeixen d'una senzilla família pagesa d'Alemanya o bé d'una poderosíssima família noble d'Occitània amb branques a Alemanya, Anglaterra, Aquitània i Catalunya? En Pol Bragulat ens fa arribar el parer d'En Jordi Àlvarez.


»

6397

Article d'En Marc Pons. El 20 d'agost de l’any 1487, fa 534 anys, en el context de la guerra de conquesta de Granada (1481-1492), la marineria de les Galeres de Catalunya -comandada per l’almirall Galcerà de Requesens- i que formaven part de les armes de Ferran el Catòlic, prenien possessió de Màlaga. Nosaltres ens demanem: per què aquest sobtat interès per conquerir el regne de Granada? No devia ser pas per deixar expedita la via cap a Amèrica des de la Mediterrània?


»

4462
ARTICLES » 18-08-2021

No plau als cathalans

Els tex­tos dels ambai­xa­dors medi­e­vals con­te­nen ja tota la doc­trina política que va sor­gir o res­sor­gir a par­tir de la Renai­xença, amb un llen­guatge ple de sim­bo­lisme naci­o­nal tal com l’ente­nem avui, de defensa de les lleis del país i rei­vin­di­cant el propi pas­sat com a pes d’auto­ri­tat. Hi sur­ten expres­si­ons com “lli­ber­tats de la terra”, “defensa de la pàtria”, “tray­dors de la pàtria”, “dei­xant tota la nació cat­ha­lana en tanta angoixa e per­dició”. I afegim: això és el que defensava la família Colom Bertran contra Joan II. Article d'en Jaume Nolla a El Punt-Avui+ d'aquest 6 d'agost.


»

4372
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
38555
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]
Per la seva fervent actualitat tornem a reproduir en la pàgina principal del web un article de l'Oriol Ribas....[+]