Crea el teu compte
Accedeix
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»

Articles


Atesa la campanya que el govern espanyol ha tirat endavant per proclamar el 23 d'abril com a «dia del español de acuerdo con la lengua de Cervantes», l'Institut Nova Història surt al pas davant d'aquesta iniciativa. Disposem d'arguments molt sòlids i ferms per defensar que la llengua de Cervantes —en realitat, En Joan Miquel Servent de Xixona— era el català i que va escriure les seves obres en llengua catalana. I és per això que des d'aquest Institut fem un pas endavant reivindicant el 23 d'abril com a Dia Universal de la Llengua serventina i també com a Dia Universal de la Llengua catalana, sota l'advocació de Sant Jordi, patró de Catalunya i del seu símbol: la rosa. Per recordar la vera catalanitat d'En Servent, reproduïm un article d'En Jordi Bilbeny sobre la qüestió.


LLEGEIX-NE MÉS »

11162 lectures

Fort Miró seria el primer testimoni d’un procés històric que els nord-americans anomenarien “la conquesta de l’oest”. Article d'En Marc Pons del 28 de març d'aquest 2021.


LLEGEIX-NE MÉS »

4008 lectures

Recuperem un vell escrit d'En Jordi Bilbeny, que, tot cercant l'essència d'aquesta comarca costanera, ens fa veure com els maresmencs comerciaven amb les Índies i arreu del món molt abans de l'obertura dels ports de Carles III, al 1778.


LLEGEIX-NE MÉS »

3227 lectures
ARTICLES » 19-04-2021

El port de Pals, a Madrid

Investigadors del Cercle Català d'Història (CCH), seguint els estudis de l'Institut Nova Història, localitzen l'antic port de la vila empordanesa en un mapa de la Biblioteca Nacional de España. En concret, apareix representat en un famós mapa militar de Borsano, digitalitzat recentment. Article d'En Jordi Camps i Linnell a El Punt-Avui+ del 25 de setembre del 2016.


LLEGEIX-NE MÉS »

5229 lectures

Carme Jiménez Huertas: «No venim del llatí: les llengües romàniques s'assemblen massa i sovint l'única llengua diferent és precisament el llatí». Entrevista que Na Carme Jiménez Huertas ha concedit a N'Òscar Ramírez Dolcet el 4 d'abril d'enguany per a la revista cultural i social independent 'Altafulles'.


LLEGEIX-NE MÉS »

7134 lectures

Les tropes borbòniques van confiscar la biblioteca personal de qui va ser l'arquebisbe de València, un fons de més de sis mil llibres que serien l'embrió de la Biblioteca Nacional d'Espanya. Article d'En Josep Rexach Fumanya al diari digital Vilaweb d'avui 17 d'abril del 2021.


LLEGEIX-NE MÉS »

6106 lectures

Aprofitant la campanya de Sant Jordi, l’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: «Cristòfor Colom i l'Amèrica Catalana». L'autor hi tracta tot un seguit de temes cabdals per a la comprensió d'una primera descoberta, conquesta i colonització catalanes d'Amèrica


LLEGEIX-NE MÉS »

6189 lectures

La reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, atorgà el 20 de març de 1441 el privilegi per a la creació del Col·legi de Farmacèutics de València, conegut com “d’els Apothecaris de la Ciutat i Regne de València“, amb prou capacitat i independència per ser considerat el primer en el seu gènere arreu del món.


LLEGEIX-NE MÉS »

3186 lectures
ARTICLES » 13-04-2021

Quan els moros eren els bascos

A ran de la publicació al nostre web de l'article d'en Jordi Bilbeny «Quan els moros no eren musulmans», hem rebut el testimoniatge d'En Josep Maria Poch, que recull, de la tradició familiar aragonesa, que els moros eren els bascos. Reproduïm aquí aquesta vivència oral, per la importància que té a l'hora d'ajudar-nos a entendre que els moros dels temps pretèrits no tenien res a veure amb els musulmans, sinó amb els bascos antics.


LLEGEIX-NE MÉS »

4219 lectures

Catalan Bay és una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda oposada del penyal on hi ha la ciutat de Gibraltar. L’origen del nom «Catalan» s’ha associat al batalló de 350 catalans que van participar en la conquesta austriacista del penyal, l’any 1704. És possible, però, que en algun moment del segle XV, Gibraltar hagués estat un domini del futur descobridor d’Amèrica i una colònia catalana? En Pep Mayolas ens exposa els seus raonaments.


LLEGEIX-NE MÉS »

3914 lectures
ARTICLES » 11-04-2021

Goya no era Goya

Polèmica. Segons un historiador, era un fill bastard d’un Borbó. La resposta a qui era realment "es troba a l’armari número 38 de l’Arxiu Vaticà". Això sosté l’autor d’un llibre sobre el pintor, al qual atribueix 170 noves obres que no havien estat considerades seves. El seu nom, diu, el va adoptar perquè era maçó. Article de la Irene Hernández per a 'El Mundo' de l'1 de juny del 2019.


LLEGEIX-NE MÉS »

5079 lectures

El 6 d'abril del 1976 l'Oriol Solé Sugranyes, militant anarquista català, va ser assassinat per la Guàrdia Civil. En Ricard de Vargas Golarons, company d'En Solé, ho recorda, 45 anys després, en aquest escrit.


LLEGEIX-NE MÉS »

4485 lectures

Arran del cinquè centenari del Tractat anomenat de Tordesillas, En Leandre Martí ha trobat que la reina Joana, filla dels Reis Catòlics, és citada com a «Joana d'Aragó» en un pintura conservada en un hostal de la ciutat de Lleó. ¿Indicaria l'autor d'aquesta pintura anònima que Na Joana va ser reina de la Corona Catalanoaragonesa, com defensem des de l'Institut Nova Història? En tot cas, per què és anònima?


LLEGEIX-NE MÉS »

6895 lectures

Un assaig de Pere Coll atribueix a Francesc Vicenç Garcia l’autoria de l’obra apòcrifa. Article d'En Ramon Moreno de dimarts 6 d'abril per al setmanari La República.


LLEGEIX-NE MÉS »

3297 lectures

En Salvador Llopis convida els nostres seguidors a fer-se adherits de l'Institut Nova Història.


LLEGEIX-NE MÉS »

3802 lectures

Article d'En Quim Gibert publicat avui al diari lleidatà 'La Mañana', que l'Institut Nova Història reprodueix.


LLEGEIX-NE MÉS »

3762 lectures
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40071 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]
Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]