Crea el teu compte
Accedeix
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart

Articles

El diari digital ElPaís de Costa Rica s'ha fet ressò del llibre d'Andreu Marfull Pujadas "La vía cronológica" (2020). L'article explica la rellevància de l'INH sobre la historiografia de Sud-Amèrica.


»

2984

Com que al 1266 es van destruir les primeres biografíes del Sant, és lícit demanar-se si el que en sabem és cert o és una recreació literària, fruit de la censura del moment. En Leandre Martí es fa algunes preguntes sobre la vida de Francesc i mira de respondre-les, més enllà de la llegenda, amb sentit de la realitat.


»

2794

S'emprava per al culte a l'antiga Grècia i ara en cerquen més restes per contextualitzar la troballa.


»

1891

El 8 de setembre de 1877, arruïnat i mig oblidat, s’apagava la vida d’aquell rossellonès aventurer, humanista, maçó, demòcrata i profundament republicà: En Josep Sardà i Garriga.


»

2188

L’escriptora vigatana Maria Dolors Orriols ens explica a la seva novel·la “El riu i els inconscients”, escrita al 1953, però publicada a l’any 1990, que En Colom és com un símbol de Catalunya i que la seva vida i tragèdia va íntimament lligada a la història de la nostra nació: «Avui tothom sap que els pobles poden viure en la mentida; que la història, ens la imposen».


»

3622

Andreu Marfull Pujadas publica un article al digital "ElPaís" de Costa Rica, on ens fa un resum el seu nou llibre "La otra colonización de América".


»

4248

S’ha trobat el pont definitiu del paisatge pintat per En Lleonard a la Mona Lisa? L’investigador italià Silvano Vinceti ha assegurat fa poc que la localització exacta és a Arezzo, sobre el riu Arno. L’Albert Fortuny ho desmenteix i continua vindicant que la seva vera ubicació és el castell de Castellbell, a Castellbell i el Vilar, prop de Montserrat.


»

5696

El 10 de maig del 1475, després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos.


»

2488

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra.


»

1911

A través d’una suma d’indicis i arguments, En Pep Mayolas ens exposa per què creu que el col·legi de predicadors d’Oriola atribuït a la iniciativa de l’antic inquisidor Ferran de Lloaces fou, en realitat i en els seus orígens, una fundació de Teresa de Jesús


»

2495

Van ser enviats a primera línia del front, i allà patirien el triple de baixes que la resta de soldats francesos.


»

3405

En Magí Camps va escriure, pel Dia Internacional de la Dona, aquest article sobre la vida de la primera escrivana profesisonal de Catalunya.


»

3165

Us presentem una entrevista inclosa en el treball «Les claus de l’èxit dels mercenaris catalans a la Mediterrània. 1214-1327», efectuat per un estudiant de 2n de Batxillerat Humanístic de l’Escola Municipal de Teball de Granollers, del curs 2009-2010, que va signar amb el pseudònim Guerau de Liost, i que, pel seu interès, hem recuperat de la xarxa.


»

3089

En Xavier Espluga troba un manuscrit català en una biblioteca de Mòdena. Tot i que d'antuvi creia que hauria pertangut a la Bibliloteca Reial de Nàpols, un dels bressols del Renaixement, al final descobreix que prové de la de l'escrivà i notari públic de la ciutat de Barcelona, Bernat d'Esplugues. Una troballa fantàstica que posa un graó més a la tasca de la recuperació els vincles esborrats del Renaixement italià amb Catalunya


»

3099

Llibres de l’Índex acaba d’editar el darrer llibre d’En Pep Mayolas, «Teresa de Jesús. Clarissa, catalana, abadessa i doctora», amb un pròleg d’En Jordi Bilbeny. Aquí us l’oferim per si us feia venir ganes de llegir el llibre.


»

3171

Pensem que l’espoli fiscal és un fenomen recent, però és un fenomen permanent que remunta a l’ocupació borbònica de 1714.


»

3279
<
...
21
22
23
24
25
...
142
>
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40106
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]
Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial...[+]
Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS
La desaparició del monestir de Sant Francesc de Barcelona: una raó d’Estat (part 1)
El principi de parsimònia aplicat a la Història
Hispanoamericanitzar Espanya
Recuperant les arrels catalanes de Malta
La bandera espanyola: història d’una apropiació
Madrid sí que paga els traïdors
Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
La fòrmula valenciana de la Coca-cola
Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
EL MÉS COMENTAT
La desaparició del monestir de Sant Francesc de Barcelona: una raó d’Estat (part 1)
Hispanoamericanitzar Espanya
El principi de parsimònia aplicat a la Història
Recuperant les arrels catalanes de Malta
EL MÉS LLEGIT
Miquel Servet, català universal
Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Cervantes, català
“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
La barretina i la seva implicació a Amèrica
'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.

SECCIONS

RECERCA

L'INSTITUT

A LA XARXA
© 2025 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)