Crea el teu compte
Accedeix
"La història és, en essència, una construcció narrativa: Els historiadors no sols escriuen els fets, sinó que els organitzen"
Hayden White, historiador dels EUA

Articles


El port de Sant Feliu de Guíxols fou probablement el millor port de la costa catalana durant la Baixa Edat Mitjana. L’activitat constructiva a la vila no va aturar-se i a partir del segle XVIII les drassanes de Sant Feliu van recobrar el seu protagonisme dins l’escena marítima de Catalunya. Els mariners de sant Feliu, Cotlliure i Barcelona gaudiren de gran prestigi i van comerciar per la Mediterrània i per l'Atlàntic. Quina relació tingué amb la descoberta i primera exploració d'Amèrica?, ens preguntem. Article d'Història Vibrant d'aquest 8 de juliol.


»

4268

La 'Vetlla de l’Albaet' a València i el seu correlat en la 'Vetlla de l'Angelet' a Santiago de l’Estero, a l'Argentina. Un ritus funerari valencià que es va escampar de nord a sud d'Hispanoamèrica des dels primers temps de la conquesta i va arrelar particularment a la província de Santiago del Estero. Traducció d'En Joan Romeu.


»

6512

Acaba de sortir al carrer, publicat per Librooks, i gràcies també al suport econòmic de molts de vosaltres, el nou llibre d'En Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l'Amèrica Catalana'. Per fer-vos venir ganes de llegir-lo i en agraïment per haver-lo fet possible, ara us n'oferim el «Pròleg», escrit per l'autor mateix.


»

7577
ARTICLES » 07-07-2021

Saquejos i confiscacions

El 28 de gener d’aquest any, l’Institut Nova Història reproduïa un article sobre la crema d’immenses quantitats de llibres que els franquistes van perpetrar en llibreries, biblioteques i en cases particulars de l’Estat. Hi sortia citat el cas d’En Pompeu Fabra. En Salvador Cot hi aprofundeix en aquest escrit publicat al diari digital ‘El món’ del 26 de juny passat. Des de Nova Història també sabem que els franquistes no es van inventar res, que tots els mecanismes vénen de lluny.


»

3614

L’Andreu Marfull ens fa arribar un fragment del llibre 'El tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya' d’En Josep Sanabre. Avui fa 361 anys que els catalans del nord recordaven a Lluís XIV que havia de respectar l'article 55 del Tractat dels Pirineus. És a dir, les constitucions i les llibertats dels catalans del Rosselló. La lluita acabà amb una forta repressió.


»

5872

Les 'Gesta Hammaburgensis Ecclesiæ Pontificum' i la ciutat d’Arragun. L'Ivan Giménez continua aplegant més testimonis que asseguren que el terme 'Aragó' i 'Tarragona' indiquen un mateix territori. Avui presentem la setena part de la sèrie "substitució de Tarragona per Aragó", que fa referència a un escoli d'una obra danesa que va ser escrita en llatí a finals del segle XI. Hi apareix el terme «Arragun», que només pot fer referència a la ciutat de Tarragona.


»

14043

França i Catalunya van ser els països on els templers havien arrelat amb més força. Tres grans mestres de l'orde van ser catalans. Els templers de Catalunya van voler crear un domini propi a cavall del Principat i del Regne de València, que havia de ser la plataforma per a reconquerir militarment Terra Santa. Article d'En Marc Pons d'avui 27 de juny per a El Nacional.cat.


»

5771

En 1498, Tomàs de Torquemada, l'inquisidor general dels regnes de Ferran i Isabel, inicià el procés contra la Bíblia en català impresa a València en 1478. De sis-cents exemplars impresos només se'n conserva un full. Article d'en David Garrido per al setmanari El Temps.


»

4527

En Pep Mayolas ens proposa la seva particular interpretació del fet que, en certs apunts de l’antic Dietari de la Generalitat, els copistes hagin hagut d’afegir entre línies el mot «reyna».


»

3707

L'aparició d'un quadre anònim del segle XVIII on es pot veure Santa Teresa de Jesús agenollada devotament al costat de la Moreneta porta En Jordi Bilbeny a interpretar que som davant d'una nova evidència de Teresa de Cardona, que va tenir, tant ella com la seva família, uns vincles fortíssims amb Montserrat.


»

4967
ARTICLES » 19-06-2021

La petjada dels ibers

El Museu d’Arqueologia de Catalunya exposa peces trobades a la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Penedès.


»

3965

Un altre cas flagrant d'adulteració. Aquest cop es tracta d'una de les nissagues més importants de la història de Catalunya: els ducs d'Os(s)ona han estat substituïts pels ducs d'Os(s)una. Artilcle d'En Bel·lònides al seu blog 'La història Usurpada' del dia 2 de març del 2020.


»

6039

El gener passat, abans que caiguera sobre els nostres caps la pandèmia, el geògraf Josep Vicent Boira publicava ‘Roma i nosaltres’ (Pòrtic), una mena de guia per sondar, com figura en el subtítol ‘La presència de valencians, catalans, balears i aragonesos a la Ciutat Eterna’. Tot just ara, quan la COVID-19 ens colpeja brutalment, esbudellem aquest curiós volum, amb l’esperança que, quan tot acabe, podrem veure (o tornar a veure) Roma amb una mirada renovada. Com a petit homenatge.


»

4261

Ens ha arribat aquest ja antic però del tot vigent article que En Quico Sellés va escriure el 14 de juny del 2012 per al diari digital Nació Digital. El finançament del projecte colombí acredita la paternitat catalana de l'expedició.


»

4028

A En Joan Casajuana se li fa estrany que al lloc web 'The Conversation' -que es fa ressò de les investigacions sobre l'ADN d'En Cristòfor Colom que tira endavant el professor J.M. Lorente- no mencioni la possibilitat que En Cristòfor Colom hagués nascut al Principat de Catalunya tot i l'extensa i convincent bibliografia sobre el tema.


»

6734

El dijous passat 3 de juny RTVE va estrenar a La 1 una sèrie de vuit capítols sobre el gran artista del Renaixement Lleonard de la Rovere, o Rovira, que arreu es continua esmentant amb el nom que la censura d'estat li va imposar: Leonardo da Vinci. Creada per Frank Spotnitz i Steve Thompson, i dirigida per Dan Percival, la sèrie continua repetint sense el més mínim rubor intel·lectual ni sentit crític totes les falsedats de la censura del moment, entre les quals hi ha, per descomptat, la faula que En Lleonard va anar al taller de l'Andrea del Verrocchio a aprendre a pintar. En Jordi Bilbeny explica en aquest article que això va ser materialment impossible.


»

5707
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39747
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]