Crea el teu compte
Accedeix
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà

Articles


L'Aleix Galvany parla, en aquest videu, amb profunditat del llibre d'En Jordi Bilbeny 'La sardana i la religió de les bruixes' i de com la lectura l'ha ajudat a ampliar i a millorar la visió que tenia del nostre passat.


»

2596

L'Institut Nova Història fa a mans un petit article divulgatiu que el 19 de febrer del 2016 En Jesús Lloria va escriure sobre el dret marítim català per a la revista digital Vibrant. La nostra legislació marinera és l’origen del dret marítim d’arreu del món.


»

8177

Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la tercera i darrera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).


»

5453

Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la segona part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).


»

6725

Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la primera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).


»

5733

L'emissora France Inter, una de les més importants de França, s'ha apuntat a la hipòtesi que Cristòfor Colom era catalanoparlant.


»

6151

En Bel·lònides prova, dins el seu blog "La història usurpada', que el nom de la població siciliana anomenada 'Caltanisetta' és en realitat uan deformació a partir de 'Catalaniseta', vila que havia pertanyut als comtes de Montcada.


»

4021

Cristòfol Colom va estudiar 25 manuscrits lul·lians que hi havia al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra, els quals serien claus per a la descoberta del continent americà. Article d'En Rubén Hidalgo per al Diari de Badalona d'ahir 19 de maig. Aixi mateix, us fem a mans l'enllaç a un videu explicatiu.


»

7141
ARTICLES » 18-05-2021

Curiositats de Montserrat

Reproduïm l'article que En Rafael Romeu va escriure per a la revista bimensual 'Infocalafell' de l'abril-maig d'enguany a l'entorn d'esdeveniments que van tenir lloc a la muntanya de Montserrat. Entre d'altres, que el monestir que s'hi hostatja va ser dels primers a tenir impremta, que va ser visitat moltes vegades per l'Emperador Carles I i que va ser dinamitat per les tropes de Napoleó.


»

5399

El periòdic digital 'l'Unilateral, el digital de la República Catalana', va editar ahir, 16 de maig, una entrevista a En Jordi Bilbeny a l'entorn del seu darrer llibre 'Carles I sense censura'. La reproduïm tot seguit.


»

5840

El barri de Montserrat va concentrar entre 1750 i 1820 la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’hi establirien. En la seva plenitud concentraria uns 10.000 residents. Durant quasi un segle, el barri de Montserrat de Buenos Aires seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà. Article d'En Marc Pons d'avui mateix.


»

6367

En Pau Mora ha trobat en tres edicions d’una mateixa obra que l’humanista, teòleg i científic Miquel Servet havia nascut al regne de València.


»

5069

Continuació de l’article d’En Pep Mayolas que examinava la preparació dels enllaços dels fills dels Reis Catòlics amb la Casa d’Àustria, així com l’aplec i formació de l’armada que havia de dur Joana la Boja a casar-se amb Felip d’Habsburg


»

5090
ARTICLES » 11-05-2021

La llengua secreta

Arran d'un llibre de l'Eugeni Casanova, ens fem ressò d'un antic article d'En Màrius Serra a la Vanguardia sobre les comunitats gitanes catalanoparlants que actualment hi ha França. És força conegut que a Perpinyà la comunitat gitana del barri de Sant Jaume ha mantingut el català. Però ningú no podia imaginar que els gitanos catalanoparlants s’estenguessin fins a la frontera belga.


»

6991

L’armada que a l’estiu de 1496 traslladà a Flandes la futura Joana la Boja a casar-se amb l’arxiduc Felip el Bell, fou aplegada a les costes catalanes. En Pep Mayolas ens mostra com la preparació d’aquest viatge i les disposicions per als enllaços amb la Casa d’Àustria es van dur a terme en el marc de les Corts d’Aragó (Tarassona-Daroca, agost-novembre de 1495), de les Corts valencianes (Sant Mateu, desembre 1495 - gener 1496) i de les Corts catalanes (Tortosa, desembre 1495 - abril 1496). Primera part de l'article.


»

4384

Entre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.


»

4733
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39980
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]
Per què el catalanisme explica de dues maneres irreconciliables la destrucció de l’esplèndid Castell-Palau...[+]
A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un...[+]