Portada
 La meva experiencia de la “Universitat Nova Història”Un jove estudiant d’Història, que ha assistit a la 10a Universitat, ens fa arribar el seu parer de la seva estada entre nosaltres.LLEGEIX-NE MÉS »
 'Le Monde' denuncia les fosques desaparicions a la Biblioteca Nacional espanyolaEl diari francès Le Monde ha denunciat les fosques desaparicions de llibres a la Biblioteca Nacional espanyola, entre elles obres de Galileu.
 Tal dia com hui del 1909 es va fer a Paterna el primer vol a motor d’EuropaEl 5 de setembre del 1909, Joan Olivert Serra va fer a Paterna (l’Horta Nord) el primer vol a motor d'Europa.
|
 Badalona Comunicació entrevista En Daniel Ibàñez sobre la mort de Carles IEn Daniel Ibàñez explica per què creu que Carles l va morir a Sant Jeroni de la Murtra, al programa BDN360º, de Badalona Comunicació.
 Machado contra la llibertat dels catalansQuè pensava Machado dels catalans que lluitaven per un estatut d'autonomia a l'any 32? Què pensava dels catalans que no se sentien espanyols? Què en pensava un cop acabada la Guerra Franquista? L'historiador Agustí Soler ens ho explica, citant les mateixes paraules del poeta andalús.
 Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del paísPubliquem un article molt interessant sobre l'onada d'immigració occitana al Principat a cavall dels segles XVI i XVII.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Santa Teresa estava emparentada amb famílies catalanes, segons un calendari del 1898En Joan Baptista Batlle va publicar «El Calendari Català pera l'any 1898» amb la intenció de recuperar, en gran part, una història esborrada. En comentar el dia 15 d'octubre, que es va escaure en dissabte, s'hi va escriure: «Santa Teresa de Jesús, v. y f., emparentada ab families catalanes». Article d'En Jordi Bilbeny.
 La descoberta d'Amèrica, pagada per CatalunyaEns ha arribat aquest ja antic però del tot vigent article que En Quico Sellés va escriure el 14 de juny del 2012 per al diari digital Nació Digital. El finançament del projecte colombí acredita la paternitat catalana de l'expedició.
 Els 11 germans de Santa Teresa i els 11 germans de l’Abadessa de PedralbesSi Santa Teresa era l’Abadessa de Pedralbes Teresa de Cardona, llavors tant l’una com l’altra van poder tenir els mateixos germans. De fet, els van tenir. Algunes de les seves identitats ens continuen reforçant en la idea que som davant d’una mateixa monja, desdoblada, ja als llibres censurats, en dos personatges diferents.
 Investigar?Unes curioses reflexions del professor Jordi Llovet al diari 'Ara' del 5 de maig d’enguany. La investigació ”no acaba de tenir sentit en el camp de les humanitats”. És així? No hi ha punts foscos? De debò que no “se sap exactament què més queda per investigar i escorcollar en aquest terreny concret”? Els investigadors en lletres no fan cap bé a la societat? Nova Història demana que llegiu l'article i opineu.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  ...[+]  Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]  A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]  Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube