Portada
 El Consolat de Mar al virregnat del PerúDe la seua conferència “El Perú català entre el segles XVI i XIX”, donada a Montblanc el 3 d’agost de 2024 a l'XI Universitat Nova Història, l'estudiós flixanco Joan Galcerà Miralles n’ha preparat tres articles per tal de fer-la més entenedora i posar-la a l'abast per escrit als lectors interessats. El primer és aquest, intitulat “El Consolat de Mar al Virregnat del Perú”. El segon serà “La Senyera a l’Armada del Sud” i el tercer “Lima, una ciutat amb arrels catalanes”. A més, Galcerà té un altre estudi sobre arquitectura de la Lima colonial que, un cop enllestit, presentarà properament.LLEGEIX-NE MÉS »
 Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'AgujaAquest article analitza el primer document conegut sobre l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja, revisa els límits geogràfics del seu territori i proposa una etimologia bascoide per a la majoria dels topònims que s’hi esmenten.
 Enregistrament de la conferència 'Joana d'Aragó, la Reina amagada', per Eudald RocaRecuperem l'enregistrament d'aquesta conferència, ara publicada al canal de Youtube d'En Manel Capdevila, perquè pugueu visualitzar-la
|
 Caterina de Cardona i Santa Teresa de Jesús: les dues cares de l'espiritualitat catalana del RenaixementCaterina de Cardona fou una dona culta, pertanyent a la noblesa, que coneixia l’espiritualitat cristiana i el pensament humanista, per la qual cosa decidí dedicar-se a la docència i a la contemplació. No obstant la seva importància, podem admetre avui dia que se l’ha intentada esborrar de la història. Els investigadors de l’Institut Nova Història defensen que ha estat substituïda per la figura de Santa Teresa de Jesús, la priora d’un convent d’Àvila. Les incongruències en la vida de la santa castellana i les semblances amb la vida de Caterina de Cardona fan que posem en dubte el relat que la censura d’estat ha creat per amagar un personatge icònic del pensament català. Aquest videu ens descriu la figura cabdal de Caterina de Cardona en el marc religiós de la Catalunya medieval i del Renaixement.
 Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
 Les despulles d’En Colom: una història construïda des de l’anomalia, la falsedat i la mentidaEn Pep Mayolas ens presenta una versió ampliada de la conferència llegida en el marc del 23è Simposi de la història censurada de Catalunya.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 Cristòfor Colom i el sufragi, amb ducats, de l'empresa americanaD'una lectura atenta dels documents, en traiem la conclusió irrevocable que abans del novembre del 1493, el ducat –fos amb el nom de ducat mateix o amb el de joaní, principat, ral d’or, triomf o ferrandí–, ja existia a Nàpols, Sicília, Sardenya, València, el Principat de Catalunya, Mallorca i Aragó, mentre era totalment desconegut a Castella, on es continuaven emprant monedes de tradició islàmica, com el castellà.
 La Universitat Nova Història celebra el seu desè aniversari a MontblancRàdio Montblanc ha dedicat uns minuts a explicar aquesta nova edició de la UNH.
 Substitució de Tarragona per Aragó (part VI)L'Ivan Giménez continua sorprenent-nos amb les seves descobertes sobre el Regne de Tarragona i l'Aragó. Aquesta vegada és En Lleonard da Vinci qui registra el terme 'Tarragona'.
 El 16è Simposi sobre la «Història Censurada de Catalunya» ja és a puntEls propers divendres i dissabte, dies 18 i 19 de novembre, s'escaurà el 16è Simposi d'Arenys de Munt sobre la «Història Censurada de Catalunya».
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+]  L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]  L'Albert Ferrer descobreix en un viatge a l'illa Aitutaki de Nova Zelanda que els seus habitants condimenten les...[+]  La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube