Articles
| NOTICIES » 16-01-2012 |
Es presenta la nova Ruta d'en Colom, que anirà des de Tarroja de Segarra fins a Pals
Des del Centre Excursionista de la Segarra, juntament amb l'Ajuntament de Tarroja de Segarra i amb el suport del Consell Comarcal de la Segarra i l'Institut Nova Història, s'ha engegat la Ruta d'En Colom, amb diversos trams que van des de Tarroja de Segarra fins a Pals. En total, la ruta passarà per 8 comarques i 52 municipis.
LLEGEIX-NE MÉS »
 9817 lectures
 0 Comentaris
|
| ARTICLES » 16-01-2012 |
'In senectute bona' també vol dir 'morir amb més de vuitanta anys'
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir d’aquí, els colombistes catalans cerquen un Colom que s’avingui a aquesta edat. Però, en d’altres textos, com demostra En Francesc Magrinyà, l’expressió fa referència a la mort de persones que tenien més de 80 anys.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
13612 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 13-01-2012 |
Federico Barocci, els Della Rovere i En Lleonard
Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico Barocci, els seus mecenes Della Rovere i En Lleonard. El fet és transcendental perquè tenim lligat d’una forma incontestable i directa el gran Mestre amb els Della Rovere
LLEGEIX-NE MÉS »
|
14485 lectures
1 Comentaris
|
| NOTICIES » 11-01-2012 |
La importància de ser Jordi Bilbeny
En David Morgades ens glossa la figura, l'actitud i l'obra d'en Jordi Bilbeny i la seva tasca per recuperar el nostre passat esborrat i manipulat, però que, d'alguna manera, encara és ben viu "més enllà de la necròpolis històrica".
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6567 lectures
4 Comentaris
|
| ARTICLES » 09-01-2012 |
Lluís Vives parlava la mateixa llengua que Caterina d'Aragó
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única llengua de cultura i de relació social va ser el català. Catalana era la llengua dels seus pares i dels seus avis. I, en alguns dels seus escrits de pedagogia, alerta els pares perquè vagin en compte que els seus fills no agafin sons lletjos castellans. Llavors, si la seva llengua era el català, amb quina llengua havia de parlar amb Caterina d’Aragó quan se'ns diu que ambdós parlaven la mateixa llengua?
LLEGEIX-NE MÉS »
|
24389 lectures
20 Comentaris
|
| ARTICLES » 04-01-2012 |
La resurrecció de l'Home dels Nassos
Va existir l'Home dels Nassos? Era un home que tenia tants nassos com dies tenia l'any? És una rondalla inventada per fer caliu nadalenc? O té alguna cosa a veure amb cultes arcaics que han arribat fins els nostres dies? En Jordi Bilbeny ens explica que l'Home dels Nassos seria el relicte d'una divinitat perduda vinculada a l'esperit de l'arbre.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
16324 lectures
3 Comentaris
|
| EXTRES » 04-01-2012 |
Ruta colombina per Barcelona amb Jordi Bilbeny
LLEGEIX-NE MÉS »
|
2493 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 03-01-2012 |
Hernán Cortés, fill de Maria de Torrelles, i el tresor de Moctezuma a Molins de Rei
Qui era Hernán Cortés? Va ser també fill d’un home corrent? Va tenir uns estudis escassos? O, altrament, tal com demostren les seves gestes, la seva cultura i els seus títols i càrrecs i, més concretament, el seu escut d’armes, amb les armes reials al bell mig, fou un membre de la casa reial catalana? On va enviar els primers tresors de Mèxic? A Castella o a Catalunya? En Pep Mayolas ens ho desvela en aquest document revelador.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
42667 lectures
19 Comentaris
|
| ARTICLES » 02-01-2012 |
Almiralls de la 'tercera edat' en actiu als segles XV i XVI
Va poder viure 92 anys En Cristòfor Colom? Va poder creuar l’Atlàntic en el seu primer viatge als 78? Un marí vell era incapacitat per raó de la seva vellesa per poder exercir el càrrec d’almirall? En Marcel Pellejà ens demostra que hi va haver almiralls turcs de més de 80 anys al capdavant d’empreses bèl·liques, i fins i tot, n’esmenta un que va morir als 103, i fa miques els arguments dels qui defensen que En Colom no va poder viure tants anys.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
22401 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 23-12-2011 |
La llengua castellana no tenia una bona literatura al segle XVI
Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament, Castella no tindria un bona literatura a l'inici del segle XVI
LLEGEIX-NE MÉS »
|
13466 lectures
12 Comentaris
|
| ARTICLES » 20-12-2011 |
Margarida de Montferrat, quondam, cinc anys abans de morir
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza per a un difunt civil, sense drets jurídics ni civils. En Pep Mayolas així ho demostra en aquest article, a ran d’una referència documental que acaba de trobar, en què hom es refereix a la comtessa d'Urgell com a quondam cinc anys abans de morir, però empresonada i desposseïda de tots els seus béns. Amb aquesta prova En Mayolas desmunta de tot en totes els qui creuen que En Joan Colom i Bertran era mort al 1484, perquè apareix esmentat com a quondam, i no tenen en compte el concepte jurídic de “mort civil”.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
19666 lectures
6 Comentaris
|
| ARTICLES » 19-12-2011 |
La llengua catalana a la Roma d'Alexandre VI
El català va ser la llengua dominant a la Cúria romana durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. En aquest article, en Jordi Bilbeny ens exposa la importància de la nostra llengua, de la nostra gent i de la nostra cultura al Vaticà de les darreries del segle XV i començament del XVI.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
23709 lectures
2 Comentaris
|
| NOTICIES » 16-12-2011 |
Jordi Bilbeny: "Catalunya és l'únic país que participa al descobriment d'Amèrica"
L'historiador és entrevistat per Ràdio Berga amb motiu de la presentació del seu últim llibre, "Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica", dissabte a Berga
LLEGEIX-NE MÉS »
|
11481 lectures
2 Comentaris
|
| NOTICIES » 14-12-2011 |
Conferència d'en Josep Manel Ximenis, batlle d'Arenys de Munt, en l'obertura de l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4915 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 13-12-2011 |
Els Gualba, una potència literària dissimulada
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI. En Lluís Maria Mandado en fa un estudi detallat i arriba a la conclusió que En Martí Joan de Galba i els Gualba del Montnegre pertanyien a la mateixa família. Ell creu que Galba, Gualba i la forma castellanitzada de Gálvez són el mateix cognom i que darrere del personatge literari d'Amadís de Gaula també hi hauria un Gualba.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
13350 lectures
6 Comentaris
|
| ENTREVISTES » 13-12-2011 |
Entrevista a Javier Portús sobre En Josep Ribera altrament dit l'Spagnoletto
Una entrevista del periodista Albert Lladó a Javier Portús, aprofundeix en els aspectes biogràfics i artístics del xativí Josep Ribera, l'Spagnoletto, un dels pintors catalans més rellevants de l’Europa del segle XVII.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5796 lectures
1 Comentaris
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Quin protagonisme van tenir en el descobriment i quin paper hi va jugar Ferran II en el seu regnat? La intenció...[+]  Què hi fa la bandera espanyola en una rèplica històrica de la nau Victòria? ¿Per què en aquesta rèplica...[+]  Si els primers navegants a creuar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans, els seus intruments havien també de...[+]  En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
| La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna |
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)