Crea el teu compte
Accedeix
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó

Articles


La Nuri Esteve va assistir a la presentació del llibre 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana', que es va esdevenir a la vila de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) el 15 de juliol i en va fer un article a la revista 'La Segarra' -que no té versió digital- del juliol/agost d'enguany. El reproduïm a continuació per la seva força i valentia.


LLEGEIX-NE MÉS »

6814 lectures

En Marc Pons ha entrevistat Na Coral Cuadrada, que és professora de la Universitat Rovira i Virgili i és especialista en comerç medieval. Esta fent recerca sobre la companyia marítima Torralba (segle XV). Colom és el resultat d’una transmissió de coneixements que s’inicia segles abans al sector marítim occidental de la Mediterrània: Barcelona, Gènova, Pisa, Nàpols, València... i en el context de l'expansió marítima de companyies comercials catalanes cap a l'Atlàntic (Canàries i l'Anglaterra).


LLEGEIX-NE MÉS »

5726 lectures

En Juli Cuéllar també va participar a la taula rodona que l'Institut Nova Història va organitzar dimarts 3 d'agost sota el títol "Recuperar el passat per guanyar el futur" en el marc de la 8a Universitat Nova Història. Us en transcrivim els mots, els quals també es poden trobar al web 'llibertat.cat'. A la taula hi van prendre part també N'Elisenda Sala, En Ramon Faura i Na Pilar Calçada, que va presentar i moderar l'acte.


LLEGEIX-NE MÉS »

3929 lectures

Un funcionari d’Ourense i historiador 'amateur' revela en un llibre l'existència de mig miler de catalans en camps de concentració feixistes que havien estat oblidats. La seva obra ha estat qualificada d’ "impressionant" per l'hispanista Paul Preston. Article d’En Pol Pareja a ‘el diario.es’ d’aquest 28 d’agost.


LLEGEIX-NE MÉS »

5742 lectures

Els catalans van ensenyar a navegar els anglesos i a fundar companyies comercials. Eren unes nissagues que recollien la millor tradició de les velles companyies marítimes catalanes dels segles XIII, XIV i XV (les que van operar a l’aixopluc del Consolat de Mar i de la Casa de la Llotja) i que havien convertit la Corona catalanoaragonesa -i més concretament Catalunya- en una primeríssima potència comercial a la Mediterrània de la baixa edat mitjana. Per exemple la família tortosina Cordell. En Marc Pons ho ha explicat a 'El Nacional.cat' i l''INH ho ha recollit.


LLEGEIX-NE MÉS »

7100 lectures

L’Institut Nova Història publica una nota de resposta adreçada al senyor Jordi Cos arran d’un article seu que nosaltres vam reproduir.


LLEGEIX-NE MÉS »

4801 lectures

En Bel·lònides ha resseguit, en el seu blog 'La història usurpada', com el mot català 'manyoc' o 'manyoca' ha anat arrelant en idiomes com ara el portugués, el francès, l'anglès, el llatí i en algunes llengües nadiues americanes de Puerto Rico, Veneçuela, Brasil i la Guaiana francesa. Ha esdevingut un sinònim de 'mandioca '(neologisme creat, precisament, a partir de ''manyoca'). Sembla que els primers descobridors catalans d'Amèrica el devien utilitzar per anomenar originalment aquest vegetal. L'autor de l'article aporta dades significatives segons les quals l'extensió d'aquest mot a Amèrica és una altra prova de la persistent -ì obviada- presència dels catalans i la seva llengua en aquest continent.


LLEGEIX-NE MÉS »

8864 lectures

N'Ann-Dannielle Tersol ha participat en una ruta colombina que ha organitzat En Jordi Bilbeny i ens ha fet arribar, en llengua anglesa i en català, les seves impressions.


LLEGEIX-NE MÉS »

4708 lectures

A la rondalla d’En Patufet acabem de veure la implicació directa entre un ritual d’iniciació, el bou i els excrements. Article d'En Jordi Bilbeny que ha estat extret del seu blog personal.


LLEGEIX-NE MÉS »

4866 lectures

Conferència d'En Jordi Àlvarez pronunciada diumenge 1 d'agost en el marc de la 8a universitat Nova Història. ¿Els magnats del petroli Rockefeller procedeixen d'una senzilla família pagesa d'Alemanya o bé d'una poderosíssima família noble d'Occitània amb branques a Alemanya, Anglaterra, Aquitània i Catalunya? En Pol Bragulat ens fa arribar el parer d'En Jordi Àlvarez.


LLEGEIX-NE MÉS »

6991 lectures

Article d'En Marc Pons. El 20 d'agost de l’any 1487, fa 534 anys, en el context de la guerra de conquesta de Granada (1481-1492), la marineria de les Galeres de Catalunya -comandada per l’almirall Galcerà de Requesens- i que formaven part de les armes de Ferran el Catòlic, prenien possessió de Màlaga. Nosaltres ens demanem: per què aquest sobtat interès per conquerir el regne de Granada? No devia ser pas per deixar expedita la via cap a Amèrica des de la Mediterrània?


LLEGEIX-NE MÉS »

4956 lectures
ARTICLES » 18-08-2021

No plau als cathalans

Els tex­tos dels ambai­xa­dors medi­e­vals con­te­nen ja tota la doc­trina política que va sor­gir o res­sor­gir a par­tir de la Renai­xença, amb un llen­guatge ple de sim­bo­lisme naci­o­nal tal com l’ente­nem avui, de defensa de les lleis del país i rei­vin­di­cant el propi pas­sat com a pes d’auto­ri­tat. Hi sur­ten expres­si­ons com “lli­ber­tats de la terra”, “defensa de la pàtria”, “tray­dors de la pàtria”, “dei­xant tota la nació cat­ha­lana en tanta angoixa e per­dició”. I afegim: això és el que defensava la família Colom Bertran contra Joan II. Article d'en Jaume Nolla a El Punt-Avui+ d'aquest 6 d'agost.


LLEGEIX-NE MÉS »

4927 lectures

Reproduïm un article d'En Govert Westerveld, hispanista holandès, que ha recolzat les tesis d'En Jordi Bilbeny quant a l'autoria del 'Llàtzer de Tormos'. En Westerveld ha arribat a les mateixes conclusions a través d'un programa informàtic d'anàlisi estilística. Aquest article ha estat traduït de l'anglès i el podeu llegir en aquest idioma en format PDF.


LLEGEIX-NE MÉS »

5155 lectures

En Manel Capdevila ens ha fet avinent diumenge 1 d'agost la seva experiència de com multitud de textos seus que va editar a la viquipèdia han estat censurats per personatges a sou de les FAES del PP. Article d'En Pol Bragulat.


LLEGEIX-NE MÉS »

3614 lectures

En Josep Baella Isanta ha redactat una petita ressenya sobre el darrer llibre d'En Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana'. Entre d'altres coses afirma que En Bil­beny és un gegant en un món acadèmic de nans ate­mo­rits, els quals, mal­grat les evi­dèn­cies docu­men­tals apor­ta­des, són incapaços de des­lliu­rar-se de l’angoixa que repre­sen­ta­ria enfron­tar-se amb el món acadèmic espa­nyol. Article publicat avui 10 d'agost al diari El Punt-Avui+.


LLEGEIX-NE MÉS »

5578 lectures

En Leandre Martí, mestre en descobrir detalls que a tothom li passarien per alt, s'ha fixat en un fragment d'una pintura sobre Francesc d'Assís que resulta altament revelador: què hi fa l'escut català en un llenç d'aquest sant?


LLEGEIX-NE MÉS »

4977 lectures
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40469 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Fa ben bé vint anys que els historiadors i colombistes catalans, imbuïts d'un desconeixement absolut sobre el...[+]
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]
Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]