Portada
 Jordi Bilbeny explora el vessant polític de Salvat-Papasseit en un acte a L’AgrícolLa commemoració del centenari de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit a Vilafranca ha continuat aquest cap de setmana.LLEGEIX-NE MÉS »
 «Quixot» vol dir «Tòxic»"Quixot" vol dir "cuixot"? Des de fa decennis que els intel·lectuals i els erudits s'han preguntat d'on ha sorgit el mot "Quixot" i què pot significar. En Jordi Bilbeny creu que amaga un significat en clau. Que Quixot vol dir "tòxic", perquè tòxic és el personatge i tòxic tot el que significa: com a persona i com a nació.
 La pervivència dels almogàvers a GrèciaEl filòleg Eusebi Ayensa publica 'Els catalans a Grècia' · Entre l'assaig històric i la guia de viatges, amb tots els castells i torres catalans a l'orient.
|
 Quixot, Sancho Pancha i el cavall RosinantDesprés d'haver llegit uns articles d'En Francesc Duarte, que comenta uns textos anglesos sobre Don Quixot del 1654, al web del Cercle Català d'Història, En Jordi Colomer ens en fa un resum divulgatiu
 Una possible causa de l’ocultació dels orígens d’En Lleonard, dit Da VinciEn aquest article, En Carles Camp, conscient de la xenofòbia que l’Itàlia del nord ha mantingut envers els italians del sud, defensa que una causa probable de l’adulteració de la biografia d’En Lleonard fos la seva vinculació amb la casa reial catalana de Nàpols.
 L’autèntic inventor del submarí va ser Narcís MonturiolMalgrat que a Espanya s’atribueix de manera injusta l’invent a Isaac Peral, científic i militar espanyol nascut a Cartagena el 1851, és més que provat que l’autèntic creador del primer submarí tripulat va ser el català Narcís Monturiol l’any 1858, com ho reconegué explícitament en una carta el mateix Isaac Peral el 1889.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (1)L’armada que a l’estiu de 1496 traslladà a Flandes la futura Joana la Boja a casar-se amb l’arxiduc Felip el Bell, fou aplegada a les costes catalanes. En Pep Mayolas ens mostra com la preparació d’aquest viatge i les disposicions per als enllaços amb la Casa d’Àustria es van dur a terme en el marc de les Corts d’Aragó (Tarassona-Daroca, agost-novembre de 1495), de les Corts valencianes (Sant Mateu, desembre 1495 - gener 1496) i de les Corts catalanes (Tortosa, desembre 1495 - abril 1496). Primera part de l'article.
 Substitució de Tarragona per Aragó (part I)L'Ivan Giménez, seguint les passes d'En Miquel Llauradó, aporta una prova irrefutable que hi ha hagut una política sistemàtica de desubicar personatges de la nostra història per fer-los aragonesos. També demostra que en molts textos «Tarragona» ha estat substituïda per «Aragó». Així, fan «aragonès» el cosmògraf Jeroni Girava, nascut a Tarragona. En Girava és, en realitat, d'origen «tarragonès».
 Els Bonapart de MallorcaEl 20 d'abril d'enguany vam publicar una notícia del diari 'Última Hora' sobre l'origen mallorquí d'En Napoleó. Reproduïm avui les parts més importants de l’article que En Joaquim Verdaguer va redactar el maig de l’any 1960 al periòdic 'París Baleares' sobre els avantpassats mallorquins d'aquesta personalitat: el llinatge Bonapart. També podeu llegir l'article en format PDF.
 Una carta de Thomas Mann sobre Pau CasalsThomas Mann va adreçar l'any 1953 una carta a J. Mª Corredor en què expressava el seu fervor per la figura i el carisma de Pau Casals. Recuperem aquest document excepcional, publicat dins Converses amb Pau Casals
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  El català Joan Colom, va haver d'acatar el tractat d'Alcàçovas signat pel seu Rei, que prohibia als catalans...[+]  Al núm. 27 de la revista dDona, del febrer del 2012, la seva directora Eugènia Carrasco hi publica un article...[+]  Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]  Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube