Portada
Mor Gastó III de Foix, el compositor de 'Se Canta', l'himne oficial d'OccitàniaLa tradició diu que va ser el compositor de 'Se canta', l’himne nacional occità.»
La traducció d'una làpida descobreix una comunitat jueva medieval a OlotLa guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.
Entrevista a En Jordi Bilbeny a EspluguesTV sobre 'Carles I sense censura'En Víctor Cucurull entrevista En Jordi Bilbeny, al programa "La Clau de la nostra història", d'EspluguesTV, el 6 de març del 2024, per parlar del seu llibre "Carles l sense censura".
|
Conangla i Fontanilles«El redactor de la Constitució provisional de la República Catalana proclamava la independència de Catalunya, el català com a idioma oficial únic i adoptava mesures molt avançades per a l'època».
Carme Karr i la revista ‘Feminal’Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, reproduïm l’editorial del primer número de la revista ‘Feminal’, del 28 d’abril de 1907. Aquesta revista sortí com a suplement del setmanari ‘Il·lustració Catalana’, La peça editorial anava signada per Carme Karr (1865-1943), una periodista i escriptora pionera del feminisme catalanista. Han passat cent disset anys i no hi ha cap revista que avui representi, amb uns estàndards actuals i amb una ideologia progressista, el que va representar una iniciativa com aquesta d’una dona de classe alta, culta i cosmopolita. El tarannà i la posició social de Karr són equiparables a l’empenta de l’argentina Victoria Ocampo, que impulsà la revista ‘Sur’ el 1931.
Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?Un aspecte curiós i prou desconegut de la història de Roma és que la ciutat tenia un nom secret que no podia ser divulgat sota pena de mort. Es a dir que, més que secret, era un nom prohibit de pronunciar.
|
Entrevistes recents
Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a BarcelonaLa pàgina els localitza, documenta i cataloga. També explica com eren tots i permet visitar-ne set de manera virtual. Article de José Ángel Montañés per a l'edició de 'El País' del 18 de març del 2021.
El cardenal català Enric de Cardona i Enríquez o el castellà Fray Francisco de los ÁngelesUna recerca dels paral·lelismes entre dos cardenals hispànics del s. XVI no només posa de manifest la probable substitució documental del català pel castellà: també ens aporta una primera aproximació a la figura de l’Enric de Cardona, considerat un dels primers literats de l’Espanya de Carles I, però de qui no en queda cap títol ni obra coneguda.
Nota de resposta al senyor Jordi CosL’Institut Nova Història publica una nota de resposta adreçada al senyor Jordi Cos arran d’un article seu que nosaltres vam reproduir.
Juan del Enzina: Joan Escrivà o Joan d’Olzina?Qui era en Juan del Enzina? On va néixer i quin fou el nom real d’aquest fundador del teatre espanyol, gran compositor i poeta del Renaixement? Va escriure en castellà o en català? Aquest article d’en Víctor Cucurull intenta aportar nova llum davant del garbuix de dades biogràfiques que han arribat fins avui sobre aquest literat.
|
|
Vols que organitzem una activitat al teu municipi?
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí |
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+] En Francesc Magrinyà recull la línia de recerca oberta per En Jordi Bilbeny sobre la identificació de...[+] Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+] Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |