Felipa d'Avis i d'Urgell (Coïmbra, 1435 - Odivelas, 1497), coneguda també com a Felipa de Coïmbra, fou filla del duc de Coïmbra -Pere de Portugal- i d'Isabel d'Aragó -la primogènita de l'últim comte d'Urgell, el tristament cèlebre Jaume el Dissortat- i germana del Rei dels catalans, Pere IV. La princesa a l'exili. Felipa de Coïmbra i d'Urgell (1435-1497) és una biografia novedosa, en la forma i el contingut, de la història catalanoportuguesa. Som davant les conseqüències del Compromís de Casp (1412) i de la Guerra civil catalana (1462-1472), en què el bandol dels catalans perdé la guerra, amb la qual cosa la dinastia castellana dels Trastàmares s'afermà en la Nació i l'Imperi.

Jordi Bilbeny comenta i interpreta el recull de textos, aplegats cronològicament. "Si ens haguéssim pres la molèstia de llegir les darreres novetats sobre la manipulació del nostre passat a mans dels censors reials en tot el que afecta la descoberta d'Amèrica, ens hauríem adonat que la història no és estàtica, sinó mòbil, mal·leable, camaleònica, interessada..."

Una producció de Pilar Montoliu Produccions i L'Institut Nova Història.

A partir del 8 d'abril als Cinemes Girona (c/Girona 173-175 de Barcelona)

Cervantes ha passat a la posteritat com el millor novel·lista de tots els temps i és l'ambaixador de les lletres castellanes arreu. Llavors, com s'explica, tal com diu el seu primer biògraf, que fos tan criticat i befat pels altres escriptors de la seva època i tan poc estimat a Castella? Podria ser, potser, a causa d'una vinculació política i religiosa que s'enfrontava a la visió centralista i fonamentalista de l'Espanya imperial del moment? Quin va ser el motiu, que encara resta ocult, pel qual aquest autor també va ser censurat? Ja ens ho avisa ell mateix des de les pàgines del Quixot, amb la sàvia ironia de dir-nos que ell no n'és pas l'escriptor, sinó l'historiador àrab Cide Hamete Benengeli, el censor que retocarà la seva obra per depurar-ne el sentit.

Durant molts anys s'ha explicat que En Cristòfor Colom, un comerciant genovès, va salpar de "Palos de Moguer" en direcció a l'índia per descobrir terres en nom de la corona de Castella.

Autor:David GrauTítol:L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?Mides i Enquad. i Pàg.:DVD, 75 minutsCiutat i Any 1a edició:Barcelona, 2005Una dona (Carme Sansa) inicia el seguiment de les pistes que un jove historiador (Jordi Bilbeny) li va marcant sobre la falsificació històrica que envolta tots els fets relacionats amb el descobriment d’Amèrica, tot posant de manifest un engany acceptat per la ciència històrica que ja fa segles que dura. Amb l’ajuda de diverses converses i entrevistes amb Armand de Fluvià, Ferran Juste i Jordi Bilbeny, la protagonista anirà desemmascarant, una per una, totes les tergiversacions històriques i polítiques que s’amaguen darrera el descobriment d’Amèrica. ...

Autor:Cristòfor ColomTítol:Els viatges al Nou MónISBN:978-84-96563-02-5Edició original:---Mides i Enquad. i Pàg.:17,6 x 24, 6 cm. Tapa dura. 208 p.Editorial:Lllibres de l'ÍndexCiutat i Any 1a edició:...

Autor: Jordi Bilbeny Títol: El dit d'En Colom. ISBN: 978-84-965-6390-2 Edició original: 1500 Mides i Enquad. i Pàg.: 22 x14 cm. Rústica Editorial:...

Autor:Jordi BilbenyTítol:Cristòfor Colom. Príncep de CatalunyaISBN:978-84-8437-833-4Edició original:440Mides i Enquad. i Pàg.:24 x16 cm. CartonéEditorial:ProaCol·lecció:Proa perfils, 65...

Autor:Jordi BilbenyTítol:La vida de Llàtzer de Tormos. Estudi preliminar de Jordi BilbenyISBN:978-84-9653-51-3Edició original:---Mides i Enquad. i Pàg.:14,5 x 22 cm. Rústica. 424 p.Editorial:Llibres de l'ÍndexCol·lecció:Els cl&ag...

Jordi BilbenyEditorial: El Set-ciències. Arenys de Mar.Data primera edició: 1998"La investigació de Bilbeny m'ha convençut que part de la meva història ha estat falsificada". (AVUI, 6/4/99). ISABEL-CLARA SIMÓ"En acabar la lectura de la seva Brevíssima Relació de la Destrucció de la Història, l'autor ja us haurà inoculat el virus de la sospita". SALVADOR CARDUS"Hi ha indicis racionals molt científicament fonamentats que En Cristòfor Colom pot ser Català i que el Colom genovès cada vegada té menys base científica en què fonamentar-se". JAUME SOBREQUES...

David BassaEditorial: Llibres de l'ÍndexData primera edició: 2003Si el descobridor d'Amèrica, Cristòfor Colom, és de la família Colom de Barcelona; si Pals és la vila de l'Empordà des d'on se surt cap a Amèrica; si la primera administració americana va ser feta exclusivament per catalans; si els Pinçon eren portuguesos establerts a l'Empordà, en l'època que el Conestable de Portugal era rei de Catalunya; si el nom d'Amèrica ve d'Americ o Aimeric, un parent dels Colom barcelonins; si Jamaica ve de Jacme o Jama, el nom del germà de Cristòfor Colom; si Fray Bartolomé de las Casas era Bertomeu de Cases; si la censura de tot el descobriment i primera administració d'Amèrica feta per Ferran el Catòlic i els seus successors, per què la Monarquia no va voler complir els acords econòmics i patrimonials de les Capitulacions de Santa Fe amb la família Colom per això, diem que el mite del Colom desconegut o d'orígens diversos no té sentit. Tot això explicat per Jordi Bilbeny, que fa d'advocat del Descobridor, i per David Bassa, que fa de Fiscal de totes les altres possibilitats. L'investigador Jordi Bilbeny ha aportat desenes de proves del que diu i ara són els altres els qui hauran de portar la prova en contra de les seves afirmacions i en contra de la família Colom de Barcelona.David Bassa David Bassa (Granollers, 1971), llicenciat en periodisme per la UAB, actualment treballa com a redactor d'Informatius a televisió de Catalunya. També ha treballat a TVE, fent de reporter al magazín Catalunya Avui, i durant prop de deu anys va ser redactor al periòdic comarcal El 9 Nou. La seva tasca periodística a la premsa ha estat guardonada diverses vegades i ha escrit diversos llibres d'assaig periodístic, d'entre els quals destaquem L'Operació Garzón, Un balanç de barcelona'92 (Llibres de l'Índex, 1977). ...

Jordi Bilbeny Edicions Gargot, S.C.P., Granollers. Data primera edició: 1999 Per als historiadors oficials, la descoberta d'Amèrica fou una gesta únicament castellana, en la qual els catalans no hi vam tenir res a veure: En Colom fou genovès, la majoria de mariners andalusos i el port d'on salpà l'expedició fou el de Palos de Moguer. Ara bé, el que la majoria d'aquests historiadors ignoren - o per connivència amb la història d'Espanya o per manca d'acuitat professional- és que els llibres que contenen les ja dites afirmacions estan retocats per la censura. Llibre realment sorprenent per a qui s'acosta de bell nou a aquest tema. ...